Somni trencat... somni acabat???? Què dius ara... Et faré memòria, Bonsai desmemoriat:"Puc tornar, callar, forçar la realitat. Puc fer mal, arrasar, sentir que no en done més. Puc relliscar, passar, fingir que m'és igual. Puc incidir, escapar, partir-me i negociar l'altra meitat. Puc trencar, oblidar, menjar-me l'ansietat. Puc eixir, girar, ser fàcil d'enganyar. Puc fotre, encantar, cridar-te sense parlar. Puc vèncer, palmar, saber que sense vosaltres fa més mal. Potser demà amague la meua veu per tal de fer les coses a la meua. Hi ha tant d'idiota fora! Potser faré de la ràbia la meua flor i amb ella la meua bandera. Campe qui puga!!!"
Bren ha dit. Se ha roto.Intenta volver a s su mismo formato… pero ya no será. Todo pasa, todo cambia. Ya no importa si se ha roto, si lo han acuchillado, sólo queda su vida latente en ese intenso verde, en la savia que ha corrido por sus venas. Tuvo vida, y alguien maravillosamente ha tomado esta instantánea dando crédito de lo que fue. Que envidia da esta artesana y artista de la fotografía que estuvo allí. Ha sido generosa mostrando sus últimos latidos. Celos tengo y alegría en simultaneo, sabiendo que el plato ha tenido la suerte de haberse encontrado con esa cámara, con tus ojos, con tu saber ver
Sobrecargar una imagen con palabras le hace perder su estética y el sentido originario del mensaje. No hacía falta saturarlas de tanta retórica. El plato en su destrozo y color intenso se me hacen invisibles, ya poco importa su destrozo...
Els plats es peguen trosset a trosset, es renten i llestos per al seu ús! perquè per a què serveix sinó el color verd?
ResponEliminaSomni trencat... somni acabat?
ResponEliminaSomni trencat... somni acabat???? Què dius ara... Et faré memòria, Bonsai desmemoriat:"Puc tornar, callar, forçar la realitat. Puc fer mal, arrasar, sentir que no en done més. Puc relliscar, passar, fingir que m'és igual. Puc incidir, escapar, partir-me i negociar l'altra meitat. Puc trencar, oblidar, menjar-me l'ansietat. Puc eixir, girar, ser fàcil d'enganyar. Puc fotre, encantar, cridar-te sense parlar. Puc vèncer, palmar, saber que sense vosaltres fa més mal. Potser demà amague la meua veu per tal de fer les coses a la meua. Hi ha tant d'idiota fora! Potser faré de la ràbia la meua flor i amb ella la meua bandera. Campe qui puga!!!"
ResponEliminaTouché! Hi ha tant d'idiota fora...
ResponEliminaBren ha dit.
ResponEliminaSe ha roto.Intenta volver a s su mismo formato… pero ya no será. Todo pasa, todo cambia. Ya no importa si se ha roto, si lo han acuchillado, sólo queda su vida latente en ese intenso verde, en la savia que ha corrido por sus venas. Tuvo vida, y alguien maravillosamente ha tomado esta instantánea dando crédito de lo que fue. Que envidia da esta artesana y artista de la fotografía que estuvo allí. Ha sido generosa mostrando sus últimos latidos. Celos tengo y alegría en simultaneo, sabiendo que el plato ha tenido la suerte de haberse encontrado con esa cámara, con tus ojos, con tu saber ver
Sobrecargar una imagen con palabras le hace perder su estética y el sentido originario del mensaje. No hacía falta saturarlas de tanta retórica.
ResponEliminaEl plato en su destrozo y color intenso se me hacen invisibles, ya poco importa su destrozo...